Indiscutiblement, sense neteja no hi ha desinfecció i sense desinfecció no es pot donar per vàlid cap procés de neteja.

Tots dos conceptes van estretament lligats, encara que són diferents. Per aclarir aquest joc de paraules, definirem els dos conceptes.

És molt important que el personal de neteja utilitzeu els productes que han estat assenyalats per a cada zona i seguint la dosi recomanada, mai usar-los a ull.

No barrejar mai productes llevat que hagi estat indicat expressament.

• Neteja: Procés de remoure la brutícia adherida a una superfícies i eliminar-la, evitant que serveixi de suport als microrganismes.
• Desinfecció: Procés per eliminar microorganismes d’objectes, superfícies i medi ambient contaminats. Com més perfecta sigui la neteja, millors resultats cal esperar de la desinfecció.

La neteja es realitza per mitjà dels detergents, nom genèric pel qual es coneix als productes químics que afavoreixen l’emulsió dels greixos en aigua, amb les següents propietats:

• Poder detergent: és la capacitat per remoure la brutícia adherida a les superfícies.
• Poder humectant: és la capacitat de disminuir dràsticament la tensió superficial, facilitant l’mullat.
• Poder solubilitzant: és la capacitat de dissoldre la brutícia.
• Poder dispersant: és la capacitat de mantenir la brutícia emulsionada en suspensió; en evitar que es dipositi pot eliminar-se fàcilment per arrossegament.

Com es veu, el poder escumant no es recull entre les propietats perquè no té relació directa amb la capacitat netejadora, fins i tot s’està veient l’innecessari de l’escuma al detergent. En contrapartida, exigeix ​​abundants rentats posteriors amb aigua per a la seva correcta eliminació. Així mateix, l’olor “a net” tampoc és sinònim del poder de neteja d’un producte.

Podríem diferenciar 3 tipus de detergents, segons la seva composició química:

1. Aniònics: el grup liposoluble (que tendeix a unir-se amb els greixos) és aniònic (negatiu). Són bons detergents.
2. Catiònics: el grup liposoluble és catiònic (positiu). Són principalment amonis quaternaris. Tenen elevada capacitat antisèptica.
3. Amfòters: segons el pH del medi es comporten com aniònics o catiònics, amb les propietats corresponents a cada cas. Els productes de neteja més recents formulen junts el detergent i el desinfectant, aconseguint així, en una sola acció, unir les condicions bàsiques en la Higiene. Aquesta barreja no ha de realitzar-se mai a l’atzar ni a ull. Hem vist que la naturalesa química dels detergents pot ser variada, el mateix passa amb la dels desinfectants. Si es prepara una solució sense tenir en compte les característiques del detergent i del desinfectant s’aconsegueix fàcilment la inactivitat de tots dos i la invalidació del procés de neteja i desinfecció.

Els desinfectants es distribueixen en famílies:

• Fenols: són relativament estables, poc tòxics, no corrosius.
• Aldehids: molt eficaços. Els més actius i usats són el formaldehid i el glutaraldehid.
• Oxidants: molt eficaços excepte si hi ha matèria orgànica. Es alteren amb la llum i amb altes temperatures. Corrosius per certs metalls. El més conegut és l’hipoclorit sòdic.
• Alcohols: potència desinfectant intermèdia, màxima activitat al 70%. Actualment s’ha comprovat que determinades mescles deestas substàncies aconsegueixen reforçar la potència del producte resultant, més que la suma de totes elles. Es produeix el que sedenomina sinergisme. Així, les combinacions de diferents aldehids, de glutaraldehid i fenol, etc. són les de major eficàcia.

Aquests productes formulats fruit de les més recents investigacions en aquest camp, es componen a força de glutaraldehid i fenols (3 principis actius diferents). Porta també una base detersiva per aconseguir netejar i desinfectar en una sola operació. També poden combinar glutaraldehid, formaldehid, glioxal i alcohol (4 principis actius) a més del detergent. Són els productes d’elecció quan la contaminació és intensa i ha de atacar-se a fons. Per exemple s’utilitzen en la neteja d’ hospitals (quiròfans, UCI, cremats …), en laboratoris farmacèutics, en cuines, menjadors, serveis mèdics, … en col·lectivitats humanes com guarderies, escoles, hotels, quartes, asils, centres esportius, etc. Quan la neteja i desinfecció han de ser les normals, sense que hagin matèries perilloses que arribin a fer pensar en la conveniència d’usar els productes anteriorment indicats, l’adequat és utilitzar un producte, a base d’hipoclorit sòdic i detergents compatibles ens dóna òptims resultats, amb una relació cost / m2 molt satisfactòria.

Una tècnica revolucionària  d’aplicar els desinfectants a qualsevol superfície quan interessa garantir la total desinfecció és mitjançant la microdifusió electrotèrmica. És un sistema que permet tractar grans volums a baix cost, sense personal especialitzat, donada la seva senzillesa i el fàcil maneig de l’aparell microdifusor. Aquest microdifusor electrotèrmic genera un núvol sec de partícules extraordinàriament fines, entre 0,5 i 2 u. (1u = 1 mil·lèsima de mil·límetre), de densitat més baixa que l’aire. La dispersió d’aquestes microgotes és ràpida i aconsegueixen arribar amb facilitat els llocs més inaccessibles, que d’altra manera quedarien sensedesinfectar. Aquesta boira seca no taca ni humiteja les superfícies, amb la qual cosa no s’ha de netejar posteriorment el local.