Al 1783 el Dr. Johann Pertan Frank, professor de diverses universitats europees, ja es qüestionava la paradoxa d’ anar a un hospital per a remeiar una malaltia i adquirir-ne una altra nova: la infecció hospitalària o nosocomial.

L’ambient hospitalari pot classificar-se en:

1. Zones crítiques: quiròfans i adjacents, sales d’obstetrícia, zones de tractament i infermeria, cremats, immunodeprimits, nounats, UVI … El risc de contaminació microbiana és alt i representa un greu perill.
2. Zones generals: sales de metges, sales de cures i fisioteràpia, habitacions generals, passadissos … El risc és mitjà, evitable.
3. Zones administratives

Si bé la neteja i desinfecció són dos conceptes diferents, tots dos estan íntimament units, fins al punt que podem dir que sense una bona neteja no pot haver-hi una bona desinfecció.

La neteja hospitalària s’ha d’efectuar amb tècniques precises, amb un personal especialment ensinistrat per a això i amb tots els elements necessaris per a aquesta comesa.

Pel que fa a la desinfecció, analitzant les característiques que hauria de tenir un bon desinfectant, aquestes es podrien resumir així:

1. Ha de tenir una activitat alta, de manera que al diluir-lo conservi la seva acció davant els microorganismes.
2. Ha de tenir un ampli espectre d’actuació.
3. Ha de ser estable, mantenint la seva activitat fins i tot després d’un emmagatzematge prolongat de 6 o més mesos.
4. Ha de ser homogeni, de manera que no calgui agitar abans del seu ús i la composició en principis actius sigui la mateixa en començar el flascó que en acabar-lo.
5. Ha de ser soluble en aigua i no inactivar-se per l’acció de les aigües dures.
6. Ha de tenir propietats humectants i tensioactives.
7. Ha de ser compatible amb altres productes químics que puguin utilitzar-se conjuntament.
8. Ha de ser atòxic i no irritant a les concentracions d’ús.
9. No corrosiu per als materials d’ús habitual.
10. No tacar els sòls ni la roba del personal.
11. La seva olor no ha de ser desagradable però si indicatiu del seu ús.
12. Ha de tenir un cost moderat.

Cal remarcar que l’olor i l’escuma no són paràmetres vàlids per avaluar la capacitat de neteja i desinfecció d’un producte.

L’ideal és que en un sol producte es reuneixin les característiques anteriors i que resulti netejador i desinfectant en una sola operació.

Hi ha una àmplia gamma de productes químics amb acció desinfectant, entre els quals destaquen les famílies dels aldehids (glutaraldehid, formaldehid, glioxal), amonis quaternaris, hipolocritos, derivats fenòlics, ….

Normes per a la preparació de solucions desinfectants

A partir dels productes comercials, es preparen les solucions per al seu ús i, en fer-ho, hem de tenir en compte dos punts molt importants:

• Dosificació exacta: les solucions s’han de preparar segons indica la firma comercial que fabrica el producte i l’exactitud de la seva dosificació és imprescindible. Això s’aconsegueix si hi ha una persona responsable d’aquesta funció o amb l’ús d’envasos monodosi.
• Preparació immediatament abans del seu ús: les solucions diluïdes perden activitat amb el temps, tant quan més diluïdes siguin.

Pràctica de la neteja i desinfecció

A causa de que tots els desinfectants s’inactiven per la matèria orgànica (sang, pus, orina), en l’actualitat només es concep un desinfectant de superfícies de contacte directe que tingui acció detersiva. Amb el seu ús es poden unir les dues accions, netejadora i desinfectant en una sola operació, amb el consegüent estalvi de temps i diners.

En un procés de neteja i desinfecció ideal s’haurien de tenir en compte diverses coses, entre elles:

• Aconseguir que la neteja la realitzi personal especialitzat, preferentment del mateix centre hospitalari. En tractar-se d’un tipus de neteja amb característiques pròpies el personal ha d’actuar amb rapidesa i precisió, sent conscient de la importància del seu treball. S’han de dur a terme cursets de formació del personal per aconseguir que estigui motivat i responsabilitzat.
• Proveir al personal de bates, guants, … adequats, així com de material de neteja de fàcil manteniment.
• Dosificar l’agent desinfectant amb exactitud, per mitjà d’un responsable o amb l’ús d’envasos unidosis.
• No realitzar mai una neteja en sec, ni amb draps ni amb escombres.

1. Seguir el denominat sistema dues galledes per utilitzar correctament el desinfectant.
2. Preparar dos recipients, diferenciant, per exemple, pel color. En un d’ells col·locar el desinfectant a la dilució adequada; en l’altre només posar aigua. S’humiteja el drap o el pal de fregar de fregar en el 1r galleda, es neteja la superfície i s’aclareix s’escorre en el 2n. Així s’aconsegueix una solució desinfectant activa durant més temps i millors resultats.

• Per eliminar la pols dels mobles, llum, tauletes, lliteres, aparells … es farà servir sempre un drap humitejat en solució desinfectant. S’usarà un trap per habitació o recinte.
• Les parets es netejaran de dalt a baix, també amb draps humitejats en solució desinfectant seguint el sistema “dos cubs”, intentant no passar dues vegades per la mateixa zona.
• Sobre superfícies ja netes és adequat polvoritzar solucions desinfectants en “spay”, sobretot si són recontaminables amb facilitat, com en quiròfans, llits de pacients, poms de les portes, lliteres, etc.
• Els sòls es fregaran també amb el sistema “dos cubs”, aclarint el pal de fregar després de cada passada. Començant pel punt més allunyat de la sortida, es procedirà a fregar en “ziga-zaga”, no passant dues vegades pro la mateixa zona. Es renovarà la solució desinfectant i l’aigua de les galledes per a cada recinte, així com el pal de fregar.

Altres requeriments …

• És important deixar els sòls i elements tractats el més secs possibles, ja que la humitat afavoreix la multiplicació bacteriana.
• Les pals de fregar, un cop usades, s’han de netejar i desinfectar (l’ideal seria esterilitzar-los). S’han de guardar seques.
• S’ha de tenir cura també de tractar periòdicament els tiradors de les portes, llums de quiròfans, filtres d’aire i escletxes d’aire condicionat, ja que en aquests llocs s’acumulen gran quantitat de microorganismes i es converteixen fàcilment en focus de contaminació.
• Els desguassos de lavabos, sanitaris i dutxes també hauran omplir-se de solució desinfectant, deixant-los tapats amb una gasa.
• Ja que les superfícies són fàcilment recontaminables, s’ha d’evitar al màxim aquesta contaminació, fent la disseminació el menor possible (adaptant-nos a les tècniques precises i mantenint el nivell de contaminació de les mans en un índex molt baix) i fent arribar els productes desinfectants a totes les àrees.

Es poden usar mètodes de microdifusió de productes a base de formol estabilitzat i altres compostos fenòlics, per exemple, garantint que s’haurà accedit a tots els punts ja sigui d’una zona crítica (quiròfan, etc) o una zona més general (habitacions ,…)

Actuacions que trenquen les condicions de desinfecció

Amb l’actuació humana moltes vegades aconseguim trencar les condicions d’asèpsia que prèviament havíem creat, col·laborant llavors a la propagació d’infeccions. De vegades només es tracta de replantejar-se situacions quotidianes en què és fàcil actuar correctament i prevenir la disseminació de les infeccions:

En quiròfans:

• Personal mèdic o d’infermeria que entra amb sabates de carrer, sense calces.
• Menjar, beure, xerrar, .. davant de la porta o dins del mateix quiròfan.
• Mascaretes mal posades, portades durant períodes massa llargs de temps.
• Guants amb trencament. L’ús de guants no eximeix del rentat quirúrgic de mans.
• Deficient higiene personal.
• Rascades en les mans o símptomes d’infecció sense protegir.
• Existència de corrents d’aire originades en obrir portes innecessàriament, per realitzar moviments massa ràpids o per tràfic excessiu de persones a l’interior del quiròfan.
• No cuida adequadament la política de sequedat de l’àrea.
• No es vigilen els filtres d’aire condicionat.
• Aparells no prou descontaminats després d’una intervenció i que romans en l’àrea quirúrgica.
• Poc control de l’estat de neteja de l’àrea després de la intervenció

En zones no estèrils:

No s’ha d’arribar a una relaxació dels hàbits higiènics per no estar en una zona crítica.

• Rentat de mans tantes vegades com calgui, tant per evitar ser vector d’infeccions com per protegir-se un mateix d’elles.
• No portar ungles amb esmalt ni usar joies en hores de treball,
• Ha de cuidar-se la vestimenta a qualsevol hora del dia, usar uniforme complet. Rentar la roba, encara que sigui a casa, afegint-li desinfectants adequats per a tèxtils.
• Les papereres, cubells d’escombraries, bosses de roba bruta … han d’estar perfectament tancats.
• Els carros de cures i els elements que contenen s’han de mantenir en perfecte estat de neteja i desinfecció.
• No enganxar tires d’esparadrap a l’uniforme abans de realitzar una perfusió, per exemple, ja que pot esdevenir un excel·lent mitjà de transport de microorganismes.

Font: fitxa tècnica ITEL

Potser estaves buscant:

Neteja hospitalària, neteja hospitals Lleida, lneteja hospitals Barcelona, empresa neteja hospitals, empresa neteja professional, neteja industrial.