Microflora de la pell
La pell humana brinda condicions clarament favorables a la supervivència dels microorganismes. Els nombrosos plecs i els porus de la superfície de les mans, les sortides dels conductes glandulars, els fol·licles pilosos, constitueixen bons hábitats per als bacteris i certes llevats; refugis que difícilment abandonaran.
D’altra banda, la suor, el sèu i els residus cel·lulars de descamació superficial, faciliten l’aportació nutritiva necessaris. Segons Price, hi ha 3 nivells – perfectament diferenciats, qualitativament en la flora bacteriana de la pell:
- Flora transeünt o ocasional. Constituïda per microorganismes que s’adquireixen esporàdicament, per contacte, part dels quals són patògens. Un rentat amb sabó normal permet eliminar a més del 80 per cent.
- Flora resident. Formada per bacteris habituals de la pell, que es colonitzen de manera més o menys estable o permanent. El percentatge de patògens no sol sobrepassar el 5% i són molt més difícils de desplaçar que els transeünts.
- Flora profunda. Localitzada, de manera preferentment en els fol·licles pilosos i glàndules sebàcies. En la seva quasi totalitat està integrada per bacteris sapròfits. Només és perceptible a través de perllongats rentats de mans.
Necessitat del rentat de mans
En la transmissió de les infeccions per contacte, les mans tenen un paper fonamental. El risc de contaminació de les mans, a l’hospital, és summament elevat. També és alt, en conseqüència, el risc de trasbalsar eficaçment gèrmens d’una àrea a una altra o d’un pacient a un altre.
D’altra banda, cal destacar el perill que impliquen les mans quan estan en contacte amb ferides o instrumental quirúrgic, molt especialment en unitats d’alt risc infecciós, com cremat, neonatals i altres.
En cirurgia, l’ús de guants ofereix una protecció que, malauradament, no és total. Els freqüents accidents de esquinçament o trencament evidencien la necessitat de mantenir una atenció prèvia de les mans, la sudoració (augmentada pels guants) facilita la migració de la microflora d’estrats profunds a la superfície.
És a dir, afavoreix l’increment del nombre de gèrmens / cm. Part d’aquests franquejaran els porus dels guants; la conseqüència és òbvia. Lowev (1960) descriuen que amb un rentat simple de mans i l’ús de guants durant una hora s’obtenen, en la superfície exterior del guant recomptes bacterians l’ordre d’un 20 per cent superiors del guant a la de la superfície de la mà. Aquesta mateixa proporció es manté aproximadament, si s’efectua un rentat previ, amb raspallat, durant cinc minuts.
No obstant, en aquest cas la enumeracions obtingudes són bastant menors (de l’ordre del 50 per cent).
Quan rentar-se les mans
El rentat de les mans constitueix, amb tota seguretat, un gest protector d’alta eficàcia, tant per als pacients com per al cos mèdic i personal auxiliar.
No obstant això, la utilització d’aquest mitjà de prevenció no ha de dependre de la bona voluntat del personal sanitari, sinó que, al contrari, ha de constituir un gest perfectament automàtic, fruit d’una autodisciplina conscient.
Les mans han de ser rentades almenys, en les següents ocasions:
- en iniciar el treball
- abans i després d’atendre un pacient
- abans i després de dinar
- abans i després de l’ús del vàter
- després de la manipulació de material contaminat
- abans de la manipulació de material estèril
- després d’esternudar, tossir, tocar-se la cara o el cabell
- en acabar la jornada
Font: fitxa tècnica ITEL
Potser estaves buscant:
neteja professional en centres hospitalàris, empresa de neteja de clíniques i hospitals, empresa de neteja professional.
